Amb el telèfon a la mà, està desconcertat. No sap perquè està enfadada. No sap si no pot o no li vol dir. Sap que l'enyora, i que fins al dia següent res espairà aquesta enyorança. L'estima, i molt. Ella també l'estima, ho saben mútuament. Fins ara tot pareixia anar de meravella, quan de sobte, comencen a aparèixer entrebancs...
Va a rentar-se les dents, i veu els raspalls junts. Pensa en ella. Somriu. Col·loca la roba, i veu darrere la porta de la seva habitació el vestit que ella duia per cap d'any. Se l'imagina amb ell posat, amb el seu somriure, que fa que tot sigui més fàcil. Preciosa. Es fica dins el llit i posa l'alarma al mòbil, el fons de pantalla...Raspallar-se les dents junts cada dia, treurer-li un somriure de tant en tant, dormir plegats cada nit...
Sap pefectament que això és el que vol per a la resta de la seva vida. Sap que tot i que estigui enfadada, serà per sempre.
Sap que ella és amor.
tu, ets amor!
ResponElimina