Enyorança

-Quina olor més bona que fa aquesta torrada!- pensà.

Tenia ganes de menjar... però no de menjar aquella torrada, sinó de menjar-se-la a ella. De menjar-se-la a petons. Joder com l'enyorava! No feia ni tans sols una hora d'aquella besada abans d'acomiadar-se. I ja l'enyorava.

Joder, com l'enyora!

Cagar-la

Està ajagut sobre el llit, amb el telèfon amb la mà. Una llàgrima li cau, a causa de la seva posició, li arriba a la boca. És salada. Sap que sempre és ell qui la caga, però tot això té una explicació. La seva perfecció. Es l'única persona qui coneix, que s'acosti tant a la perfecció... Se l'estima i molt. Però no és com a ella li agradaria. Per suposat, que per a ell tampoc. Ella no l'entén. Ell no l'entén a ella. Els dos creuen tenir la raó, però realment, cap dels dos la té. La raó és l'amor. L'amor és el que els lliga. Estan massa lligats per perdre la raó, per això cap dels dos cedeix. Finalment cediran, i com sempre, s'estimaran.

S'estimen, com ningú ho ha fet mai.

Saber

Amb el telèfon a la mà, està desconcertat. No sap perquè està enfadada. No sap si no pot o no li vol dir. Sap que l'enyora, i que fins al dia següent res espairà aquesta enyorança. L'estima, i molt. Ella també l'estima, ho saben mútuament. Fins ara tot pareixia anar de meravella, quan de sobte, comencen a aparèixer entrebancs...

Va a rentar-se les dents, i veu els raspalls junts. Pensa en ella. Somriu. Col·loca la roba, i veu darrere la porta de la seva habitació el vestit que ella duia per cap d'any. Se l'imagina amb ell posat, amb el seu somriure, que fa que tot sigui més fàcil. Preciosa. Es fica dins el llit i posa l'alarma al mòbil, el fons de pantalla...Raspallar-se les dents junts cada dia, treurer-li un somriure de tant en tant, dormir plegats cada nit...

Sap pefectament que això és el que vol per a la resta de la seva vida. Sap que tot i que estigui enfadada, serà per sempre.

Sap que ella és amor.