Cagar-la

Està ajagut sobre el llit, amb el telèfon amb la mà. Una llàgrima li cau, a causa de la seva posició, li arriba a la boca. És salada. Sap que sempre és ell qui la caga, però tot això té una explicació. La seva perfecció. Es l'única persona qui coneix, que s'acosti tant a la perfecció... Se l'estima i molt. Però no és com a ella li agradaria. Per suposat, que per a ell tampoc. Ella no l'entén. Ell no l'entén a ella. Els dos creuen tenir la raó, però realment, cap dels dos la té. La raó és l'amor. L'amor és el que els lliga. Estan massa lligats per perdre la raó, per això cap dels dos cedeix. Finalment cediran, i com sempre, s'estimaran.

S'estimen, com ningú ho ha fet mai.