Somniant, a l'hivern gelat

Per variar, ajagut sobre el llit intent escriure unes poques línies per a desofegar-me, sé que no ho saps, sé que no t'ho diré, sé que no ho sabràs, però ja l'enyor, ja enyor aquella mirada infinita, aquella mirada robada en moments on el temps no val res, on l'únic que m'importa ets tu, moments on els doblers no són res, moments on tot és podria pagar amb amor, moments on tothom és igual als ulls de tothom. Tanc els ulls i m'imagín un moment, on només i som tu i jo, abraçats baix aquesta manta que ens protegeix d'aquest hivern gelat, aquest hivern ple de neu i màgia, on tu i jo, ens coneixem i estem plegats.

No ens queda res més que viure de la felicitat que ens aporten allò que anomenam somnis.

Una nit d'estiu més

M'ajec sota aquest cel estelat, on l'única font de llum prové de la lluna, on mesos enrere, res, absolutament res hauria espatllat la nostra amistat .

Record aquella darrera mirada que em vares llençar, aquella darrera abraçada abans de marxar, aquell darrer silenci que cap dels dos vam saber trencar. I si, ha passat moltissim de temps , però aquí, un cop més, nit rere nit, entre kleenex i llàgrimes, entre tristor i soledat, me'n penedesc de no haver-te besat.

-Ets tu, la meva utopia?
-Ets tu, la causa de la meva soledat?
-Ets tu, de qui jo, n'estic enamorat?