Una nit d'estiu més

M'ajec sota aquest cel estelat, on l'única font de llum prové de la lluna, on mesos enrere, res, absolutament res hauria espatllat la nostra amistat .

Record aquella darrera mirada que em vares llençar, aquella darrera abraçada abans de marxar, aquell darrer silenci que cap dels dos vam saber trencar. I si, ha passat moltissim de temps , però aquí, un cop més, nit rere nit, entre kleenex i llàgrimes, entre tristor i soledat, me'n penedesc de no haver-te besat.

-Ets tu, la meva utopia?
-Ets tu, la causa de la meva soledat?
-Ets tu, de qui jo, n'estic enamorat?