Per variar, ajagut sobre el llit intent escriure unes poques línies per a desofegar-me, sé que no ho saps, sé que no t'ho diré, sé que no ho sabràs, però ja l'enyor, ja enyor aquella mirada infinita, aquella mirada robada en moments on el temps no val res, on l'únic que m'importa ets tu, moments on els doblers no són res, moments on tot és podria pagar amb amor, moments on tothom és igual als ulls de tothom. Tanc els ulls i m'imagín un moment, on només i som tu i jo, abraçats baix aquesta manta que ens protegeix d'aquest hivern gelat, aquest hivern ple de neu i màgia, on tu i jo, ens coneixem i estem plegats.
No ens queda res més que viure de la felicitat que ens aporten allò que anomenam somnis.
tenc s'impressió de que no pensaves precissament amb jo..
ResponEliminat'estim, petit